Perquè són animals socials, els agrada cooperar amb els humans. Busquen el contacte amb les persones, i hi interactuen espontàniament i voluntàriament.
Estableixen vincles fortíssims amb els seus guies. Els encanta treballar, volen sentir-se útils. Estan molt adaptats als entorns humans, a les seves rutines i protocols.
S’acomoden a qualsevol entorn i situació, podem portar-los sense problemes a tot arreu. Per tant, no els costa gens d’integrar-se en programes d’intervenció per ajudar a les persones.
Els gossos de teràpia saben quan han d’acostar-se a les persones i com fer-ho. Tenen reaccions espontànies que, quan el tècnic les sap aprofitar, beneficien molt al procés terapèutic.
Un gos de teràpia ha d’estar sa i net, amb els controls sanitairs al dia. Ha de tenir una educació excel·lent, una molt bona obediència bàsica. Ha d’haver obtingut un reconeixement oficial com a animal de teràpia i ha de tenir una assegurança de responsabilitat civil. Cal tenir en compte que la feina d’un gos de teràpia és dura, perquè pot estar sotmès a ambients estressants, i els usuaris de vegades poden tenir reaccions imprevistes. El gos de teràpia s’ha de sentir còmode i tranquil en qualsevol circumstància, i ha de voler col·laborar i treballar en tot moment. Han de ser molt sensibles per saber com han de comportar-se amb cada persona, i també deixar-se guiar pel tècnic.